25 d’abr. 2016
Apple recupera una tonelada de oro de los iPhones e iPads reciclados en 2015
La reutilización de los circuitos de ordenadores, iPhones e iPads supuso para la compañía una ganancia de 40 millones de dólares
En la última presentación de abril, donde se presentó el nuevo iPhone SE, Apple dedicó un espacio principal a la inversión que está realizando en reciclaje. La empresa mostraba por primera vez al mundo a Liam, un robot diseñado para desmontar más de un millón de móviles al año y a una velocidad de 62 segundos por terminal. Antes se tardaba manualmente siete minutos, pero Liam parte con ventaja con respecto a un trabajador normal: cuenta con 29 brazos independientes. El desarrollo de este aparato es solo uno de los ejemplos de la importancia que le dan los de Cupertino al reciclaje y medio ambiente. Este esfuerzo, que reflejan en el informe de responsabilidad medioambiental de 2016, ha dado sus frutos: han recuperado una tonelada de oro de los iPhone, iPad, iPod y ordenadores reciclados en 2015. Esta cantidad supone alrededor de 40 millones de dólares.
La cifra es ligeramente superior a la de 2014 (900 kilogramos) y se espera que bastante inferior a la que conseguirán este año con Liam. La empresa lanzó su programa de reciclaje de móviles hace dos años en España, en 2013 en países como Estados Unidos y Reino Unido. A partir de ese momento, determinadas tiendas de Apple recogen dispositivos viejos para aprovechar las piezas. En algunos casos, los aparatos se entregan a cambio de un descuento o una tarjeta regalo.
En un teléfono hay alrededor de 30 miligramos de oro, según el grupo activista Fairphone, de los cuales entre seis y nueve se encuentran en las placas del circuito. En los ordenadores, iPads o aparatos con placas de mayor tamaño la cantidad de oro es todavía mayor.
Este metal precioso es solo uno de los elementos que Apple ha recuperado. Además de la tonelada de oro, los de Cupertino han rescatado tres toneladas de plata y dos de estaño, entre otros materiales. Además, en 2015 recogieron más de 40.000 toneladas de desechos electrónicos a través de sus programas de reciclaje, principalmente elApple Renew. "Esto supone el 71% del peso total de los productos que hemos vendido los últimos siete años", describe el informe. Es decir, siete de cada 10 productos vendidos por Apple terminan volviendo, en forma de reciclaje, a la compañía.
15 d’abr. 2016
Investigadors de l'EPSEM utilitzen bacteris per recuperar els metalls dels telèfons mòbils en desús i reutilitzar-los
http://www.upc.edu/saladepremsa/al-dia/mes-noticies/investigadors-de-lepsem-utilitzen-bacteris-per-recuperar-els-metalls-dels-telefons-mobils-en-desus-i-reutilitzar-los-2
Investigadors de l'EPSEM utilitzen bacteris per recuperar els metalls dels telèfons mòbils en desús i reutilitzar-los
Un equip d’investigadors del Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) aposten per la biolixiviació com a tècnica potencial en la recuperació de metalls procedents dels residus electrònics dels telèfons mòbils. La tècnica es podria adaptar fàcilment a altres tipus de deixalles electròniques com ara televisors, ordinadors i neveres.
11/04/2016
Microorganismes que s’alimenten de la ferralla que hi ha a les plaques electròniques dels telèfons mòbils, per eliminar allò que no serveix i reciclar els metalls que es poden recuperar. Aquest fenomen físic, la biolixiviació, és l’objecte de recerca d’un grup d’investigadors delDepartament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ubicat a l’Escola Politècnica Superior de Manresa (EPSEM), i encapçalat per Antonio David Dorado, Montserrat Solé i Xavier Gamisans.
En el procés, es posen en contacte deixalles electròniques que contenen metalls d’interès com ara el coure, l’or, el crom, el zinc, el níquel i l’alumini, entre d’altres, amb bacteris ferroxidants per aconseguir extreure’ls i donar un nou ús. En comptes d’atacar químicament els residus, s’aprofita la capacitat d’oxidar que tenen determinats microorganismes regenerant els agents responsables de l’extracció i reduint la utilització de reactius i d’altes temperatures.
Aquesta tècnica s’ha començat a posar en marxa amb plaques de circuit imprès de mòbils, però es podria fàcilment adaptar a altres tipus de deixalles electròniques com ara televisors, ordinadors o neveres, segons els experts.
L’espècie Acidithiobacillus ferrooxidans, microorganisme que creix en condicions molt adverses i difícil de trobar, és la més utilitzada i es troba a la natura, en espais com ara les aigües residuals urbanes de les depuradores. Els investigadors prenen mostres d’aquests entorns i les tracten al laboratori en les condicions òptimes per a què tan sols sobrevisqui aquesta espècie i es regeneri. Actualment també s’investiga amb altres microorganismes i comunitats que també estan donant bons resultats en un temps raonable.
Els microorganismes permeten extreure del residu allò que encara es pot aprofitar i que, en cas de no extreure’s, podria perjudicar l’entorn on aquest queda dipositat, contaminant l’aigua i el sòl. Amb aquesta tècnica es redueix la necessitat d’explotar recursos naturals per obtenir la gran quantitat de metalls, com ara el coure, que requereix actualment la tecnologia electrònica.
Els resultats de la investigació revelen que, en determinades condicions, l’acció dels microorganismes pot incrementar en un 30% la quantitat de metall recuperat i, d’aquesta manera, es pot recuperar el 99% del residu. La recuperació del metall procedent del residu és més rentable que la pròpia extracció del recurs natural original, ja que en aquestes deixalles la concentració és major que en les menes minerals, al mateix temps que es gestiona un residu molt problemàtic si no se’n fa un bon tractament.
En aquest punt de la recerca, els investigadors estan cercant en quines condicions es pot potenciar el procés d’extracció per a què sigui viable des del punt de vista industrial.
En el procés, es posen en contacte deixalles electròniques que contenen metalls d’interès com ara el coure, l’or, el crom, el zinc, el níquel i l’alumini, entre d’altres, amb bacteris ferroxidants per aconseguir extreure’ls i donar un nou ús. En comptes d’atacar químicament els residus, s’aprofita la capacitat d’oxidar que tenen determinats microorganismes regenerant els agents responsables de l’extracció i reduint la utilització de reactius i d’altes temperatures.
Aquesta tècnica s’ha començat a posar en marxa amb plaques de circuit imprès de mòbils, però es podria fàcilment adaptar a altres tipus de deixalles electròniques com ara televisors, ordinadors o neveres, segons els experts.
Menys contaminant i més econòmic
El procés és menys contaminant i més econòmic que els que s’utilitzen avui en dia i, a més, pot ser aplicat quan les baixes concentracions de metalls fan que les tècniques convencionals no siguin viables. Per a què funcioni, cal controlar les condicions que afecten a l’activitat dels microorganismes, com el pH, la temperatura o les concentracions de sals. Com a resultat del procés, el metall queda dissolt i, mitjançant un procés de separació, es recupera per ser utilitzat de nou en la construcció de plaques electròniques, entre altres aplicacions.L’espècie Acidithiobacillus ferrooxidans, microorganisme que creix en condicions molt adverses i difícil de trobar, és la més utilitzada i es troba a la natura, en espais com ara les aigües residuals urbanes de les depuradores. Els investigadors prenen mostres d’aquests entorns i les tracten al laboratori en les condicions òptimes per a què tan sols sobrevisqui aquesta espècie i es regeneri. Actualment també s’investiga amb altres microorganismes i comunitats que també estan donant bons resultats en un temps raonable.
Els microorganismes permeten extreure del residu allò que encara es pot aprofitar i que, en cas de no extreure’s, podria perjudicar l’entorn on aquest queda dipositat, contaminant l’aigua i el sòl. Amb aquesta tècnica es redueix la necessitat d’explotar recursos naturals per obtenir la gran quantitat de metalls, com ara el coure, que requereix actualment la tecnologia electrònica.
Els resultats de la investigació revelen que, en determinades condicions, l’acció dels microorganismes pot incrementar en un 30% la quantitat de metall recuperat i, d’aquesta manera, es pot recuperar el 99% del residu. La recuperació del metall procedent del residu és més rentable que la pròpia extracció del recurs natural original, ja que en aquestes deixalles la concentració és major que en les menes minerals, al mateix temps que es gestiona un residu molt problemàtic si no se’n fa un bon tractament.
En aquest punt de la recerca, els investigadors estan cercant en quines condicions es pot potenciar el procés d’extracció per a què sigui viable des del punt de vista industrial.
7 d’abr. 2016
6 d’abr. 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)